Bon Nadal , Feliç any nou.... En resum, Bones vacances!!!!

Deures ( V )

Ciències: num 14 i 15 pag. 83

Anglès: writing unit 3 ( sobre un email )

Demà només hi ha clase fins a la una

ACTIVITATS DE SOCIALS PER NADAL.

SOCIALS
-Registre de temperatures. Grella word.
       -Hora, dia, temperatura (mati i nit) i oscil.lacio termica.
       -Del 22 de desembre al 7 de gener
       -Competencia digital.
-Graella de registre de temps.
    -Dia/ hora/ temps mati i tarda  amb 2-3 elements meteorologics.
-Relat
    - Fer un relat sobre el temps climatic.
    -Ha de ser d'un full word maxim.
    -Ha de tenir tres paràgrafs.
   -Ha d'escollir un clima del llibre de text per contextualitzar la trama.
   -Ha de fer un esborrany abans d'escriure el text definitiu.
   -Corregir el text amb http://www.softcatala.org/corrector.
CÒMIC
   -Contextualizar amb dibuixos un dels climes del llibre.
   -Sis vinyetes.
  -Esborrany amb els diàlegs abans de fer els dibuixos.
        -Organitzar les bafarades.


Dia d'entrega: 7-1-2013

dures ( v )

Català: Fer un poema de 4 versos amb rima consonant i acabar el poema que ens ha dictat la mestra

Tecnologia: tema 3 número 9 i 10

Ciències: tema 4 número 13 i 14

DEURES

Mates: Pag 21-5,6
           Pag 22-8,9
           Pg 23-11,12
Divendres examen MUSICA

CHRISTIAN LLOBAT GALIANA

Deures ( V )

Anglès: p. 29 del workbook, llibre de paper, qui no ho hagi fet

Plàstica: Demà és l'últim dia d'entregar les làmines

Castellà: demà exàmen dels temes 1, 2, 3 i 4

Deures ( V )

Matemàtiques: 36, 38, 41, 43 unitat 4

Català: Tema 2 Comprensió lectora ( el número 8 no és necessari )

Ciències: pàgina 75, Unitat 4 ,  3, 4 i 5

• Demà examen de plàstica i el dimecres és l'últim dia d'entregar les làmines
• Dimecres examen de castellà unitats 1, 2, 3, 4
• Divendres examen matemàtiques t- 4

Deures ( V )

Català: Fer les característiques dels animals, i estudiar els 4 primer versos del poema determinat

Plàstica: Acabar dibuix

Matemàtiques: 21, 22, 24, 25, 26, 29, 30, 34 i arreglar els temes

POWER POINT

TRISTAN SAEZ VINADER

Tema 4: Els climes

Benvolguts alumnes,

Hem acabat les unitats didàctiques de geografia i comencem un nou tema per a la segona avaluació: Els climes. Treballarem aquells aspectes que els influeixen, i farem un recorregut per la climatologia del món. Aprendrem a fer climogrames i interpretarem mapes del temps. Farem ús de la web següent per treballar activitats i, qui vulgui, pot dissenyar un còmic meteorològic.

Activitats, clima, temps, meteorologia

Deures ( V )

Matemàtiques: 8, 9, 11, 13, 14, 17, 18 i la fitxa que puja un punt a l'exàmen

Català: lèxic 9, 10, 11 llengua i societat copiar teoria i 1, 2

Ciències: Copiar  del punt 1 del tema 4 la teoria de la p. 72 però només lo del punt 1 i l' 1, 2

Socials: Acabar la revista del Delta de l'Ebre del llibre

Preparar llibretes de castellà

Molt bé

Hola companys,

veig que ja esteu al dia dels deures. Molt bé, esteu gestionant el bloc molt bé, demà us dono les notes de socials.

Bon cap de setmana.

Irene

Llibretes

A partir del Dimarts 4 Alberto demanarà les llibretes aleatòriament, o sigui , que, l'heu de tenir preparada per si vos la demana.

Irene, a Socials també les demanarà porteu-la per si de cas.

                                                                                TINGUEU-LA PREPARADA!!

Deures cap de setmana ( V )

Matemàtiques: Del tema 4,   1, 2, 5, 6, 7

( Per al dilluns )

Plàstica: Acabar dibuix lliure dels anells i fer una nova làmina amb marges i caixetí

( Per al Dimarts )

Anglès: Pàg. 27 tota del workbook ( Llibre de paper )

( Per al Dimarts )

Tecnologia: Portar bricks, fil i agulla, botelles de plàstic, cartonet del paper higiènic....

Deures ( V )

Tecnologia: El pròxim dia s'hauran de portar càpsules de cafè netes ( Dolce Gusto, Nespresso... ), bricks ( de llet, però no de caldo de pollastre, peix... ), botelles de plàstic ( si són de colors millor ), fil i agulla de cosir.
Per al dilluns 3 de Desembre

Ciències: Demà exàmen

Anglès: Del chapter 4 les activitats de les pàgines 25 i 25 ( el guess what no cal )


Castellà: Redacción sobre que le harías a un niño si habla mientras el profesor está hablando. Ponte en el lugar de la Trunchbull.  ( Cuaderno de lectura (Matilda) )
 Para el martes 4 de Diciembre

                                                                         

Català

Demà a l'exàmen de català s'haurà d'entregar la llibreta del primer trimestre, temes 1, 2, 3.

Deberes de Castellano

Castellà:   ( Per al dimarts 4 de Desembre )

Trabajo de agenda ( Por parejas )

Hacer dos hojas de agenda, elegir una semana real. Alberto elegirá la mejor agenda recompensándoles con 1 punto más en el exámen. Sólo una pareja podrá conseguir el punto. Todos los demás sobre 0,9.




AVÍS:
A partir del dimarts 4 Alberto, el tutor de castellà començarà a demanar llibretes

DEURES DE CATALÀ

CATALA:  ( PER AL DIJOUS)
ACTIVITATS DE MORFOSINTAXI  5,6,7
ACTIVITATS DE LEXIC  5,6,8

DEMÀ EXÀMEN DE CATALÀ!!!!!!!!!

ELS PAISATGES

Els climes de la península ( vero )

DEURES PER DIJOUS 29-11-12

ANGLÈS

Fer les preguntes del llibre de lectura del chapter 3.

CASTELLÀ

Fer aquesta activitat que us adjunto:

-Describe como deberia ser y actuar el profesor ideal para ti.

CATALÀ

EXAMEN!!!!!

CHRISTIAN

DEURES PER EL DIA 28-11-12

CASTELLÀ:
Nota de disculpa (expresión escrita).
Actividades:
2 ,3,4 i 6 de la página 80 (comprensión lectora).
De la actividad 2 ,sólo el apartado a i b.

CATALÀ:
ACTIVITATS:
1,3,4,5,6,7,9,10,11 del apartat vocals o/u àtones.

EDICACIÓ VISUAL I PLÀSTICA:
Portar pensada l'idea dels anells. ( L11 )


Christian 

AVÍS

Demà hi ha exàmen de matemàtiques del tema 3 ( operacions combinades, potències )

El Dijous hi haurà exàmen de català temes 1, 2 i 3

El Divendres hi haurà exàmen del tema 3 de Ciències

                                                                                                                          Molta sort a tots!!
                                                                                                                                 Vero

Educació Visual i Plàstica

Coses a tenir en compte en la 1ra avaluació de plàstica 

• Làmines fetes o per entregar:

Fotocòpies de paral.leles
L-1 siluetes amb paral.leles
L-2 Nom amb verticals i horitzontals
L-3 rectangles ( perpendiculars )
L-4 Obra de Piet Mondrian
L-5 Lletra de l'estil Mondrian
L-6 Mediatriu i bisectriu i divisió d'un segment ( i saber què són )
L-7 composició amb triangles equilàters
L-8 Polígons regulars
L-9 Composició amb polígons regulars
( les làmines subratllades i en negreta entraran a l'exàmen )

• AVÍS IMPORTANT:

L'últim dia d'entregar totes les làmines serà el dia dimecres 12 de desembre

• Material necessari per fer l'exàmen:

Escaire, Cartabó, Llapis, Goma, Regle Graduat

• Informacó sobre l'exàmen:

Dia:  Dimarts, 11 de Desembre de 2012

Hora: De 10:30 a 11:30

Aula: 001 ( 1r C )

Tutor/a: Anna C.

Deures dilluns, 26 - 11

• Tecnologia p. 44 1 i 2, p.46 3 i del weeras és el 3 ( dir si els cubs són correctes o incorrectes )
• Socials fer esquema climes de la península ( el que millor estigui fet es penjarà al bloc )
• Català apartat ortografia tema 3: 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11

AVÍS: 

Per demà a anglès la p. 26 tota del workbook

Plàstica fer els marges i el caixetí

L'esquema de socials

Alguns deures

Fitxa de música 1. 2. 1 núm. 13
Quadern de matemàtiques del núm. 1 al núm. 16 (el 10 no cal)
Fer marges i caixetí de plàstica
Descripció de castellà ( Describe como debería ser y actuar el profesor/a ideal para ti )
Pàg. 26 tota d'anglès del quadern d'activitats

                                                                                                                            Vero

Exàmens vinents:
* Dimecres 28-11, Matemàtiques unitat 3
*Dijous 29-11, Català unitats 1, 2, 3
*Divendres 30-11, Ciències unitat 3
*Dimecres 12-12, Catellà unitats 1, 2, 3, 4
*Divendres 14-12, Matemàtiques unitat 4
                                                                                                                             Vero

Enigma

Imagina't que et toca la loteria i que la il·lusió de la teva vida és comprar-te un vaixell. Per navegar sense perdre't fas ús d'un GPS molt precís. De sobte, de de la costa, t'avisen de l'existència d'un huracà assassí que es troba en la teva ruta. L'huracà es troba a 20 graus latitud nord i 60 graus longitud oest. El vostre vaixell es troba a 24 graus latitud  nord i 50 graus longitud oest. Assenyala amb un punt on es troba l'huracà i on et trobes tu i decideix la direcció cap a on refugiar-te.
Verónica

Tema 5: el relleu de Catalunya i Espanya

Comencem el tema 5 amb un viatge per la península Ibèrica. Avui hem fet el primer tast i jo us encoratjo a fer una petita investigació.

Per què la península es diu Ibèrica?

Recordeu que per demà teniu pendents els deures 2, 3, 4, 5 del punt Espanya: relleu i hidrografia.

Ànim i fis demà.

Irene

Anotacions

- Benvolguts alumnes, recordo que el punt del tema 3 que parla sobre Les marees i les ones no el vam fer a classe pequè vaig fer vaga. Com sabeu, les vagues són sancionades amb diners, per la qual cosa, el treball referent a aquell dia, no es fa.

- Recoreu també que del tema 3 passem al tema 5, i deixem els climes com a primer tema de la segona avaluació, ja que és llarg i molt important.

Fins aviat,

Irene

Tema 3, els oceans.....

Benvolguts alumnes de 1rC,

Hem començat el tema 3 i estem estudiant els oceans. Durant aquest tema farem un recorregut per les aigües del planeta. De moment, heu de tindre al quadern les activitats Què, qui, com, on? de l'apartat  La hidrosfera, i de l'apartat Oceans i mars. Avui hem parlat dels corrents marins i la tasca per demà és definir els següents conceptes:

- Defineix corrent marí.
- Defineix corrents de gradient.
- Defineix corrents de deriva.
- Enumera els principals corrents marins.
- Defineix vents alisis i vents de monsó.

Aquí teniu un enllaç on s'explica com definir a l'assignatura d'història:

Com definir en Ciències socials

Benvolguts alumnes,

Us deixo un enllaç amb el Power point sobre els continents que hem estudiat al tema 2 del llibre. També heu de saber ubicar les grans unitats de relleu que surten al punt Què hem après del llibre de socials, pàgina 54.

Busquem el riu més cabalós del món

Misteri per resoldre el cap de setmana:

La Sasha vol trobar el riu més cabalós del món. Li han dit que es troba a Àfrica i desemboca a la vessant atlàntica. Té 38 000 m3/s de cabal mitjà, saps quin és?

A investigar.......

 

Àfrica, utilitzem el mapa

Després d'Àsia, estudiem Àfrica. El nostre company Cristian Llobat ha estat a punt de resoldre l'enigma, demà tancarem el tema d'Àsia amb la resolució final i identificant els rius de la vessant índica. Pel que fa a Àfrica, anem a realitzar les següents activitats:

Utilitzarem algunes dades del dossier d'activitats del llibre: De viatge pel planeta terra.
Utilitzem el mapa d'Àfrica

- Enumera els rius del vessant atlàntic. Busca'n la longitud en un atles. Compara'ls amb els d'Àsia, són més o menys cabalosos?
- Esmenta els deserts més extensos d'Àfrica. Descriu-ne la situació dins el continent utilitzant els punts cardinals.
- Localitza els caps Bon i Agulles, situats als extrems nord i sud d'Àfrica.
- Ordena, de nord a sud, aquests accidents del relleu africà i digues de quin tipus és cadascun: cim, estret, llac.....: Gibraltar, kalahari , Kilimanjaro, Bona Esperança, Sàhara, Guinea.

Àsia, un enigma

Anem a Àsia?

El segon punt del tema dos parla d'Àsia, com ja sabeu, és un continent immens, així que deurem aprendre conceptes geogràfics nous.

Sabeu què és una planura? una depressió geogràfica? una serralada jove? una plana d'al.luvió?

Com ja sabeu què és una vessant, us proposo un enigma a través d'un text.

La Sasha és una noia d'Amposta que viatja sovint arreu el món. L'últim viatge va ser a Àsia, on va perdre un anell d'or que li va regalar  la seva àvia. La Sasha va perdre l'anell quan navegava per un riu, la seva llargària és de més de 2.500 kilòmetres i, a més a més, com que era estiu,  tenia molt de cabal. La corrent la portava en direcció est cap a la desembocadura, va travessar un país que és a uns 23 graus latitud nord i uns 80 graus longitud est. La Sasha conta que molts habitants d'aquell país consideren aquell riu sagrat. A quin riu ha perdut l'anell? Creus que el trobarà?

Envieu un comentari si ja heu resolt l'enigma.
Sort!!!

UD2: Els continets, el medi físic

Comencem el tema 2. Farem un recorregut pels continents i els oceans del món.

Ara que ja sabem ubicar-nos en l'universa gràcies al tema 1 engeguem una nova aventura pel planeta terra i els seus continents. En la primera sessió hem aprés com es distribueix la terra en espais de terra emergent i oceans. Sabem que són els mars i els arxipèlags i situar-nos amb coordenades en qualsevol punt del planeta.

En la segona sessió, ens aproparem a Europa. Al llibre podeu llegir algunes de les seves característiques.

Respon les següents preguntes a la llibreta:

- Què és una vessant? Quantes vessants hi ha a Europa?
- Quines són les illes més importants d'Europa? Conèixes cap arxipèlag?
- Europa és un continent alt o baix? Per què?
- Quines són les seves serralades més joves?
- Sabries buscar un riu de cada vessant?

Finaliritzarem la classe practicant amb el següent joc interactiu.
Practiquem el relleu d'Europa

Acabem el tema 1

Benvolguts alumnes,

hem acabat el primer tema del curs, La terra, hi ha vida a Mart? Ara però, hem d'acabar la feina amb un breu treball i un examen que realitzarem dimarts dia 16 d'octubre. Eixe mateix dia entregareu un text on explicareu perquè hi ha o no hi ha vida a Mart. La informació que necessiteu la podeu trobar a la següent pàgina web Mart i altres planetes. Recordeu que hem treballat aquells aspectes del planeta que permeten la vida, podeu consultar el llibre de text. Elaboreu un text breu, a l'ordinador o a mà.

Salut i força a tots i totes per a l'examen.

Activitats d'estiu

Benvolguts alumnes de 1C, recordeu que dilluns, 17 de setembre, és l'últim dia per entregar les activitats d'estiu. RECORDEU ENTREGAR-LES!!!


Irene

Comiat de la tutoria

Benvolguts i benvolgudes alumnes de 2C de l'institut Ramon Berenguer IV d'Amposta:
Som a meitat d'estiu i com a tutora vostra el meu cicle acaba el 31 d'agost. En breu, nous alumnes arribaran a primer d'ESO amb la mateixa por i il.lusió amb la qual vau arribar vosaltres, i espero els vaja tan bé. Després d'aquests dos anys intensos no puc més que desitjar-vos molta, molta sort. De tot allò que hem aprés junts em quedo amb les vostres ganes de passar-ho bé i la capacitat de buscar solucions magnífiques a problemes impossibles. No heu d'oblidar mai que sou capaços de tot, sempre que hi poseu treball i constància, i això sí, pel camí, molt de riure, no oblideu ser positius i tindre sentit de l'humor, encara que d'això, sé que no us falta.

En fi, no em queda més que controlar com us va pels passadissos de l'institut. També tenim pendent el projecte Passa la carmanyola, que espero acabar amb la nova tutoria de 1r d'ESO i amb el vostre ajut. Us trobaré molt a faltar i mai oblidaré els moments passats.

Irene

Monarquia Absoluta.

Monarquia absoluta

·Règim politic on el rei concentra el poder : Legistatiu , judicial , militar , religiós(voluntad divina)  , executiu

·Es va desenvolpar a Europa Occidental

·Societat dividida en estaments: Priviligiats : Nobles , clergats(no pagaven impostos.
 (EPOCA DE LES CORTS)     No priviligats: burgesia(tenien diners) ,camperols ( son no priviliejats perque paguen impostos.

·La Revolució Francesa 1789

El text explicatiu

L'última activitat del dossier del tema 9 demana un text argumentatiu. Aquí teniu unes indicacions per autoavaluar si l'heu realitzat correctament.

 Organització:
1. He fet introducció?
2. He ordenat els fets?
3.He fet una conclusió?
4.He fet paràgrafs?
5. He posat punts, comes, dos punts...


Presentació:
6. El meu treball està net i ben presentat?
7. He seguit l'ordre que havia marcat a l'esborrany?
8. He fet servir les llistes de paraules que haviem marcat?
9. He fet servir connectors diferents?

Exercicis català tema 6 i 7

Tema 6: Vora la mar, els pins.
Comprensió lectora: 1, 2, 3, 4, 6, 9
La b i la v: 16, 17, 18
Tipus de verbs: Copiar teoria fins als verbs pronominals i exercicis 33, 35, 37, 38.
Locucions i frases fetes: 47, 49, 50, 51.

Tema 7: Un horror perfecte.
Comprensió lectora: 1, 2.
El conte: 11, 12, 13.
Essa sorda i essa sonora: 23, ,24, 25, 27, 28.
Els complements del verb: 31, 32,  33
Altres: Dictat del tema.

El text teatral

Aquí teniu l'enllaç que parla del text teatral, podeu consultar-lo per redactar els vostres textos. Recordeu que ja vam parlar del text teatral al tema 5 d'aquest curs, també podeu consultar el material del llibre. Important entregar un esborrany del text on quedi reflectit el procés de creació: temes alternatius que havieu pensat, repartiment de personatges i desenvolupament de l'acció.

El text teatral.

Irene

Els descobrim, ens descobrim

Comencem un tema apassionant, l'arribada dels castellans a Amèrica dirigits per Cristòfor Colom. Treballarem amb grups cooperatius i avaluarem la unitat a partir de l'elaboració d'un portafoli per grup i una representació teatral. Per dur a terme la tasca tenim sis sessions. Comencem el 8 de maig i avaluarem la representació teatral el 22 de maig. La nota del guió teatral i la representació comptarà també per l'assignatura de català, mentre que la nota del portafoli serà la nota del tema en socials. Molts ànims a tots i totes!!!

La cançó de l'estiu!

Companys i companyes de 2C, aquí teniu una cançó que també m'agradaria enregistrar. Comenceu a practicar. Besets. 

Ai si et retallo!

Ànims!

QUI SÓN?: PRESENTACIÓ DE L'OPTATIVA DE SOCIALS

QUI SÓN?: PRESENTACIÓ DE L'OPTATIVA: Benvinguts i benvingudes a la matèria optativa de Ciències Socials de 2n d'ESO de l'Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta: Qui són?.  En a...

Qüestionari examen socials

Us penjo el qüestionari que surtirà a l'examen de socials:

http://photopeach.com/album/16lwi11

Signat: Laura García

Qüestionari examen socials

http://photopeach.com/album/16lwi11

Isidro Ferrer visita el centre

El famós il.lustrador Isidro Ferrer va compartir dues hores d'art amb els alumnes del batxillerat artístic del Ramon Berenguer IV. Des de la biblioteca del centre, l'artista va compartir la seva experiència laboral i artística amb els joves. Després d'un recorregut per la seva obra gràfica, Ferrer va comentar les il.lustracions realitzades pels alumnes. Aquests havien il.lustrat diferents relats curts en les àrees de dibuix i volum, els textos van ser treballats des de l'assignatura de llengua castellana. Com a record, l'il.lustrador va rebre dos llibres fets a mà amb la seva biografia. Si voleu visitar la seva obra, ho podeu fer a través de la seva web:

Isidro Ferrer

Biografia Pere Calders

Pere Calders va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure en una masia de Polinyà del Vallès (Vallès Occidental) els primers vuit anys de la seva vida. Pels volts de 1920, la seva família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va possibilitar l'accés a l'Escola Superior de Belles Arts, després dels estudis primaris. Posteriorment va treballar com a dibuixant d'un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l'Avui dels anys trenta, i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. A l'Avui va publicar el seu primer conte, encara que ell considerava el dibuix i la il·lustració el seu ofici principal, entre altres motius perquè coneixia la dificultat de guanyar-se la vida com a escriptor professional en català.

Ben aviat, l'any 1936, va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén, on ja s'insinuaven els trets característics del que havia de ser la seva obra posterior, com l'absurd, l'imprevist o l'atzar. Amb l'esclat de la guerra civil espanyola, va adoptar un actitud compromesa col·laborant en publicacions polítiques i de suport al soldat, sense abandonar el conreu de la ficció: els contes de L'any de la meva gràcia (que anys més tard inclouria, en la seva major part, a Cròniques de la veritat oculta), i la narració La cèl·lula, que es va perdre sense publicar-se.

El 1937 es va allistar com a voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat com a cartògraf a la rereguarda de Terol, on va escriure per encàrrec les seves impressions personals a la crònica Unitats de xoc. Aquest dietari de guerra es va publicar el 1938 amb un pròleg de l'escriptor Carles Riba, i constitueix un dels documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola.

De retirada cap a Barcelona va ser capaç d'escriure la seva primera novel·la llarga,Gaeli i l'home Déu, tot i que no es va publicar fins al 1986. Amb la caiguda de la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló, fet que descriu en un article de 1974: "A la falda dels Pirineus i en ple hivern, amb la moral i el cos malalt, érem una desgraciada gent. La major part d'aquells milers i milers de soldats patíem disenteria o altres afeccions intestinals i el camp va quedar cobert d'excrements en un espai increïblement curt; (...) dormíem i vivíem al ras al mig de la brutícia, i alguns, massa, van morir també al ras sobre una neu i una terra inundades. La merda era alguna cosa més que una interjecció proferida per un personatge de novel·la o per un recurs d'estil "vigorós" per a qualificar una situació."

Va aconseguir evadir-se del camp de concentració i, després d'una curta estada a França, havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es va exiliar a Mèxic, on de seguida va contactar amb els catalans també exiliats, com Josep Carner, de qui va rebre el primer ajut. A Mèxic, hi va estar vint-i-tres anys, va tenir tres fills amb Rosa Artís, la seva segona dona, germana de l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner".

Pere Calders no es va integrar mai del tot a Mèxic perquè va mantenir viu el desig de tornar a Catalunya, a part que es va relacionar de manera habitual amb els cercles intel·lectuals i socials dels catalans exiliats. Tot i així, Joan Fuster va escriure: «És ben possible que, sense el pas per l'exili —sense l'escenari i sense els personatges que li proporcionà Mèxic—, els contes de Calders haguessin derivat a factures més acostades a Poe, Pirandello o Kafka: al conte "filosòfic" tradicional. Mèxic li brindava una "realitat" susceptible d'interpretacions suggestives».

En aquell país, va treballar per a la editorial Uteha a més de fer altres feines per a la subsistència econòmica, sense deixar mai de promoure i col·laborar en les revistes que els catalans de Mèxic feien possible. Per exemple, durant uns mesos de 1958 i 1959 va editar els Fascicles literaris, de periodicitat mensual, escrits i pagats íntegrament per ell, on parlava de l'actualitat catalana. Alhora, no va deixar d'aprofundir en la seva faceta de contista i novel·lista, i va anar publicant tota la seva obra de ficció a Barcelona, encara que al principi va tenir moltes dificultats per trobar editor.

L'any 1942 va publicar el seu primer recull de contes posterior a la guerra civil espanyola, Memòries especials, però no va ser plenament reconegut per la major part de la crítica catalana fins a l'any 1955 amb una altre recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, on va incloure molts contes de la seva primera època. També són reculls de contes els dos llibres que van seguir: Gent de l'alta vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959).

L'editorial mexicana on treballava va comprar la barcelonina Montaner i Simon, i aquest fet li va facilitar el retorn a Catalunya l'any 1962. En el viatge de tornada portava alguns originals inèdits, però un d'ells va extraviar-se irremeiablement per la pèrdua d'una maleta. De nou a Catalunya va practicar "un periodisme de caire polèmic, segons Montserrat Roig, a revistes com Tele-Estel, Canigó i Serra d'Or. De seguida va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi i Ronda naval sota la boira (1966) —per a alguns crítics la seva millor obra—, i la narració curta Aquí descansa Nevares (1967).

Aquesta obra, els contes de Gent de l'alta vall i La batalla del 5 de maig (que inclouria a Invasió subtil), conformen el que el mateix Calders anomenava "l'obra de tema mexicà" o "les mexicanes". D'altra banda, a L'ombra de l'atzavara mostra la dura experiència de l'exili, tant individual com col·lectiva.

Pel que fa als contes, l'any 1968 els reuneix tots i n'afegeix algun d'inèdit al volumTots els contes, que va obtenir el Premi de la Crítica Serra d'Or l'any següent. Per llegir més contes inèdits, els lectors van haver d'esperar fins al 1978, amb Invasió subtil i altres contes (Premi Lletra d'Or i Premi de la Crítica Serra d'Or el 1979), i posteriorment Tot s'aprofita (1983, Premi de Creació Literària de la Generalitat), De teves a meves (1984) o El barret fort (1987). Val a dir que, malgrat el reconeixement dels cercles intel·lectuals a la seva obra, no va aconseguir un èxit popular important fins que, el setembre de 1978, el grup de teatre Dagoll Dagom va escenificar alguns contes seus amb el muntatge Antaviana, que va representar un dels èxits teatrals del moment.

Pere Calders va col·laborar en llibres col·lectius i va continuar escrivint articles per aCanigó, Serra d'Or, El Temps i Avui. Ell equiparava la literatura i el periodisme, vàlids tots dos per explicar la realitat, malgrat que confessés: «He viscut una monarquia que va caure, un parell o tres o dictadures, una República, una guerra, dos intents d'autonomia, un llarg exili, una transició democràtica (amb restauració monàrquica) i un espectacular triomf del socialisme. Sembla que, en una ocasió o altra, m'hauria d'haver estat possible de practicar el periodisme (que m'atreu força) sense reserves ni pors. Doncs no ha estat —ni és— així».

L'any 1984 es va iniciar la publicació de les seves Obres Completes a la col·lecció Clàssics Catalans del segle XX, d'Edicions 62, i el 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994. El seu llegat literari, amb nombrós material narratiu inèdit, està dipositat a la Universitat Autònoma de Barcelona, que el va donant a conèixer gradualment. El primer volum —no venal— ha estat Entre la ratlla i el desig (1996). L'any 2000 Pere Calders i la seva obra protagonitzen una exposició temàtica al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Eix cronològic

L'alumne Jonatan Gilabert va realitzar un eix cronològic, i és el següent:

Reflexión sobre la audición del poema de Miguel Hernández "El niño yuntero"

De todas las versines que había en la página web www.antologíapoeticamultimedia.blosgpot.com.es he elegido la primera versión de Joan Manel Serrat porque me ha parecido completa, es decir versionaba todo el poema, no como los otros que se saltaban varias estrofas, sobre todo el último. También me ha gustado porque se pueden identificar bastante bien las tres partes del poema ya que en cada parte hay un cambio de ritmo.

Por otro lado de la versión de Enrique Morente lo que más me ha gustado ha sido el ritmo y la voz gitana con su guitarra y sus melismas en cada vocal.

David Soto

Dia mundial de la poesia

El celebrem llegint Quatre paraules, de Narcís Comadira, rumieu-la a casa, llegiu-la i, demà, recitem-la....

Quatre paraules

Examen de socials "Alta edat mitjana"

Com us veig un poc perduts amb la "síntesi" us recordo que treballareu sobre un text. Aquest pot ser de qualsevol dels aspectes que hem estudiat una i altra vegada a classe. És molt important que sapigueu ubicar l'edat mitjana en l'eix cronològic de la història que hem dibuixat a la pissarra. També heu de saber que mentre l'imperi carolingi creixia a Europa a la península ibèrica hi eren els musulmans que vam estudiar el tema passat. També heu de saber com s'organitza el territori medieval, al voltant del feud. Com les persones formaven part d'un dels tres estaments que coneixeu. Qui treballava, qui orava i qui defenia la població? Com vivien els camperols, el clergat i la noblesa? Recordeu les anècdotes de com es banyaven.... (qui es banyava). Les relacions es segellaven amb una cerimònia que tenia dues parts: l'homenatge i la investidura, en que consistien? què significaven? Pel que fa a l'economia es basava en l'agricultura, penseu els canvis que hi van haver a partir de l'any 1000. I del cristianisme, que us vaig a contar del cristianisme? Tota la vida medieval girava al voltant de Déu....fins i tot l'arquitectura.

ÀNIM, SABEU MÉS DEL QUE PENSEU!!!!

Maquetes de naturals "La cèl·lula!"

Coses que surten a l'examen

L’alta edat mitjana.

- L’eix cronològic

- L’imperi carolingi

- Que passava en Anglaterra? I en França) (chuleta)

- Que passava en al Península Ibèrica.

- Organització social del feudalisme (nobles, església, camperols)

- El cristianisme i croades

- L’economia feudal

- Art romànic

Taula de caracteristiques de l'alta i la baixa edat mitjana

ALTA E. M (S.V - S.XII)	BAIXA E. M (S.XIII – S.XV)
Inseguretat Feudalisme rural Ruralització Croades Pesta Romànic	Estabilitat Auge de les ciutats Burgesia Gremis - comerç Universitats Gòtic

LLIBRETA DE CATALÀ, T.5

A continuació us diré els exercicis que heu de tenir en la llibreta de català del tema 5 :

- LA DIÈRESI: 15,16,18,19,23,24,25

- COMPRENSIÓ LECTORA: Continuar el diàleg, 1,2,3,4,5

- ORTOGRAFIA: L'ACCENT DIACRÍTIC: 14

- ELS VERBS IRREGULARS: 28,29

- LA COMPOSICIÓ: 39,40,41,42,43,44,45,46,47,48

També heu de tenir la definició, una sèrie de paraules i les excepcions de l'accent diacrític.

Signat: Laura García

FELIÇ DIA DE LA DONA!!

La nostra classe vol felicitar a totes les dones lectores del nostre bloc perquè avui és el dia oficial de la dona. MOLTES FELICITATS A TOTES!!

Signat: Laura García

Resum classe 7-3

Aquí teniu el resum fet per mi sobre la classe del dimecres amb la Maria Josep.

SUBSTRAT (part mes antiga, bàsicament iber, al nostre terreny): Pobles Ibers/celtes (presoners) : Els ibers vivien a les zones de la península ibèrica mes rellevants. Celtes, es situaven a la zona nord de Galícia i al centre de Catalunya
BASE: Segle III: Romanització. Les terres romanes tenen el dret de donar cultura -- Llengua: Llatí. 95% del nostre lèxic és llatí.
SUPERSTRAT (pròxims pobles): Segle V: Invasió del Germànics -- Llengua: Germànic (alemany)
Segle VII: Invasió àrab per Gibraltar per estendre l'Islam -- Llengua: Àrab
Les llengües romàniques procedeixen del llatí.
Segles VIII . IX: Llengua romàniques parlades. NO escrites.
Segle XII: Literatura culta romànica -- Provençal (llengua)
L'imperi carolingi agafa el llatí com a cultura.
Com neixen les llengües? Les llengües tenen el seu camí segons el seu parlar, però hi ha límits com les escoles, instituts, diccionaris que impedeixen el vulgarisme, el mal parlar...
Al segle IX es van expulsar els moriscos de Barcelona, i van venir cap a València.
RAMON LLULL: Es el creador del català escrit. Va néixer a la cort Mallorquina. Fins als 30 anys feia poesies d'amor. Durant 10 anys, dels 3 als 40, es tanca a un monestir. Aleshores, va escriure uns 200 llibres i va fer acadèmies d'idiomes per als mercaders. Els llibres els va escriure amb llatí, amb àrab, amb provençal i amb català.

Firmat: Laia Haro :)

FITXA DE LA PEL.LÍCULA
Aquí teniu un resum de la pel.lícula que hem vist aquesta setmana sobre les croades, El Reino de los Cielos. Si feu una bona traducció del text tindreu un positiu.

1.El reino de los cielos es una película sobre las cruzadas dirigida por Ridley Scott (2005), que sitúa la acción en 1184, tres años antes de la reconquista de la ciudad de Jerusalén por parte de Saladino (Salah ud-Din, la máxima figura política del islam medieval, protagonista de la Tercera Cruzada y de la recuperación de Jerusalén en 1187, adversario de Ricardo Corazón de León, reunificador del califato de Bagdad) .
2 Los francos habían llegado a Tierra Santa casi cien años antes y estaban organizados en cuatro Estados (Los Estados Latinos de Oriente) que habían permanecido unidos bajo una estructura feudal, pero ahora se hace latente la desunión debido al enfrentamiento entre los señores feudales -una auténtica oligarquía- que anteponen sus intereses políticos y económicos personales, al interés común de la cruzada.
3 El rey de Jerusalén, Balduino IV, está a punto de morir y su trono es objeto de disputa. Los musulmanes, en cambio, que antes estaban divididos en pequeños y débiles emiratos, se van aliando progresivamente hasta que Saladino consigue la unidad suficiente para recuperar Jerusalén, lo que consiguió por fin el 2 de octubre de 1187.
4 La explicación oficial considera que las cruzadas obedecen a un fervor exclusivamente religioso: recuperar para la cristiandad los santos lugares en los que vivió Jesús, fundamentalmente Jerusalén y el Santo Sepulcro, así como garantizar la seguridad de las rutas de peregrinación. Pero a partir del siglo XIX, los historiadores añadieron otro tipo de causas que resultan hoy esenciales para explicar y entender este conflicto que marcó la Edad Media, y que con diversas formas y denominaciones se ha mantenido vigente hasta la actualidad. Algunas de esas causas son:
- políticas: en el siglo XI el Papa y el Emperador se disputan la autoridad sobre los reinos cristianos, y el Papa entiende la cruzada como una oportunidad de demostrar su poder e imponer su autoridad sobre las comunidades cristianas ortodoxas, a la vez que erradica de Europa las guerras feudales.
- demográficas: el crecimiento de la población en torno al año 1000 acarrea un empobrecimiento de las clases populares, las tierras de labor escasean y los campesinos llevan una existencia mísera, con lo que la cruzada constituye una esperanza de conseguir nuevas tierras y mejorar las condiciones de vida.
- sociales: en Europa se impone el “mayorazgo”, que nombra heredero único al hijo mayor de cada familia, con lo que los hijos de nobles que no recibían herencia se dedican profesionalmente a la guerra, a la que convierten en su modo de vida. Las cruzadas contribuyen al desarrollo de la “profesión” guerrera.
- económicas: las cruzadas permiten asegurar el control de las principales rutas y puertos comerciales del Mediterráneo, que sirven a su vez de base para acceder a las rutas comerciales de Asia. Y no hay que olvidar el interés económico derivado del traslado incesante de miles de personas por una ruta de peregrinación, pues se desarrolla un floreciente comercio a partir de toda la red de albergues, tabernas, mercados, tiendas de reliquias y recuerdos, etc.
1 La ruta que seguían los cruzados podía ser por tierra o por mar, la primera más segura pero también más lenta, y la segunda más rápida y peligrosa. La mayoría se desplazaban a pie hasta Mesina y luego en barco hasta algún puerto cercano a Jerusalén. En los siglos XI-XII existían ya líneas regulares de transporte de peregrinos entre Occidente y Oriente.
1 ¿Y hoy? La película termina diciendo: Después de casi mil años, la paz en el Reino de los Cielos sigue siendo esquiva. La guerra de Irak y los atentados del 11-S y del 11-M, entre otros acontecimientos, han dejado otra vez las relaciones entre el Occidente cristiano y el Oriente musulmán en una situación muy difícil. De nuevo como hace diez siglos, tras la tapadera religiosa y en nombre de Dios, se libran batallas entre Occidente y Oriente, pero las causas reales son de tipo económico y de estrategia geopolítica. Cualquier cuestión es utilizada por unos y otros para ahondar en una herida histórica que ya lleva abierta demasiados siglos. Nosotros esperamos que las relaciones internacionales sean tratadas siempre desde planteamientos laicos y racionales para evitar que los dioses quieran continuar peleándose, o al menos, para evitar que se peleen los hombres en su nombre.
Ficha de actividades “El Reino de los Cielos”
1. Haz una lista de las ocho cruzadas y pon la fecha de cada una de ellas.
2. ¿Por qué las cruzadas fueron una “solución” a los problemas que había en Europa en el siglo XII?
3. Dibuja un mapa de Tierra Santa y localiza en él las principales ciudades y puertos cruzados.
4. Busca información acerca del puerto de Mesina y haz una descripción de cómo podía ser en el siglo XII.
5. Describe la indumentaria de un caballero cruzado. Dibújalo, si tienes valor.
6. Busca información acerca de las órdenes militares fundadas en Tierra Santa: quién las integraba, a qué se dedicaban, cómo se organizaban, que privilegios tenían…
7. Explica las diferencias entre los cristianos y los musulmanes a la hora de afrontar las batallas.
8. ¿Cuáles fueron las principales armas que se usaron en los asedios a Jerusalén?
9. ¿Quiénes fueron Saladino y Ricardo Corazón de León? Busca información acerca de estos personajes históricos y haz una pequeña biografía de cada uno de ellos.
10. Busca información acerca de algún conflicto actual, ya sea en la zona donde se desarrollaron las cruzadas o en otra, y analiza sus causas.

Coses que hem de saber sobre les croades

1. Saber què és Terra Santa i ubicar-la en el mapa.
2. Saber què religions convivien en aquell territori.
3. Què dues religions lluiten per Jerusalem? quines lluiten actualment?
4. Quantes croades importants van haver?

5. En quins segles es desenvolupa aquest fenomen?

6. Quan va ser la primera i qui la convocava.

7. Què es prometia als cavallers si anaven a lluitar a Terra Santa?

8. Què relació té el rei Balduí de la pel·licular amb Jufré el Bouillon?

9. Qui eren els hospitalers i els templers? quins vestigis templer coneixes al teu territori?

10. Qui era Saladí?

11. Que ciutat és actualment Constantinoble (que va ser l'escenari de la quarta croada) ?

signat: Mireia :D

Els regnes hispànics

Benvolguts companys i companyes de classe, avui realitzarem un mapa conceptual a partir de la informació que teniu al llibre digital. Es tracta d'estructurar l'aparició dels regnes hispànics durant l'alta edat mitjana. A més a més, realitzarem un mapa per ubicar-los. Fem doncs el primer pas cap a la xuleta perfecta!

Examen Edat Mitjana

Indicacions per fer l'examen sobre l'Edat Mitjana.

1. Tindreu un hora per fer una xulla de 15x10 centímetres. Després d'omplir l'apunt la mestra recollirà totes les xulles i les repartirà al dia següent, el dia de l'examen.

2. Després es farà un concurs de xulles on l'autor de la millor síntesi del tema serà recompensat amb un regal sorpresa!

Examen de català

Avui farem l'examen de català del tema 4. Recordeu que hi haurà un text amb preguntes de comprensió. Al text haureu de posar-li els accents i, a més a més, identificar alguns dels verbs de l'indicatiu. Segur ho feu d'allò més bé.

QUI NO HAGI FET L'EXAMEN DE SOCIALS D'AL.LÀNDALUS EL FARÀ DIMARTS 28 A LES 10.30 H.

Preguntes Socials Resoltes

Preguntes examen de socials:

1.Identifica en el mapa les principals ciutats preislàmiques i islàmiques dels segles VII, VIII, IX, X ,XI, XII.

A quins països pertanyen: la Meca, Medina, Damasc, Bagdad, Còrdova, Granada...?

Meca i medina: Aràbia Saudí

Damasc: Síria

Bagdad: Iraq

Còrdova i Granada: Espanya.

2.Glosari. Defineix:

Kaaba: És un santuari sagrat de l’Islam, situat a la Meca, on representa que està enterrat Mahoma i tots els musulmans reciten pregàries de cara allí. Quan fan el peregrinatge donen set voltes al voltant d’ella.

Profeta: És una persona que ha tingut una visió d’un Déu o ha estat enviat per ell que ha de donar un missatge a la humanitat.

Monoteisme: És una religió que només creu en un Déu

Alcorà: És un llibre sagrat de l’Islam que conté la paraula de Déu (Al·la)

Hègira: És la fugida de la Meca de Mahoma que marca l’inici del calendari islàmic.

Doctrina: És un conjunt d’ensenyances en aquest cas sobre la religió Islàmica.

Paria: Era un impost que pagaven els musulmans als cristians.

3. Quins son els cinc preceptes de l’Islam?

Fer dejú el mes del Ramadà.

Donar almoïna als pobres.

Anar una vegada a la vida a la Meca i donar set voltes a la Kaaba.

Resar cinc vegades al dia

Professió de fe (credo muslmà)

4. Quina importància té l’hègira per a la civilització musulmana?

L’any 622 Mahoma va haver de fugir de la Meca i es va traslladar a Medina, aquest moment marca l’inici del calendari musulmà.

5. En quin any ens trobem segons el calendari Islàmic?

Ens trobem a l’any 1390

6. Què és la guerra santa?

Una de les obligacions dels musulmans, segons Mahoma, era fer la guerra contra els infidels per estendre l’Islam (submissió a la voluntat d’Al.là).

7. Qui son els successors de Mahoma? On es traslladen?

Eren els califes electes. El primer califat es va fundar a Damasc l’any 661 dirigit pel Omeies.

8. Per on s’expandeixen els Omeies?

Pel nord d’África i per l’Orient.

9. Quan arriben els musulmans a la península Ibèrica?

Van arribar l’any 711.

10. Què organització social tenien?

-1.arabs

2.berbers

3.muladís

4.mossàrabs

5.jueus

11. Perquè s’expandeixen tant ràpid?

La nova religió aportava un missatge molt senzill en contra dels ritus politeistes, es toleraven les costums dels pobles dominats. A més a més, els musulmans pagaven menys impostos, la qual cosa va fer augmentar el nombre de conversions a les regions conquerides.

12. Qui substitueix els Omeies? Quan es fragmenta el seu imperi?

Els van substituir els abàcides l’any 750.

13. Escriu cinc característiques de la societat Islàmica.

-Estava integrada essencialment per homes lliures que eren propietaris de terres, tallers i comerços.
-És una societat urbana.
-L’agricultura era molt important en la seva economia.
-Van monopolitzar el gran comerç.
-Eren dominats per un grup minoritari que eren els arabs.

14. Quina era l’estratificació social d’Al-Àndalus? (piràmide)

-1.arabs

2.berbers

3.muladís

4.mossàrabs

5.jueus

15. Quines aportacions en l’agricultura van aportar els musulmans?

Alguns aliments com ara la canya de sucre i també el conreu de regadiu, les tècniques d’irrigació com els molins hidràulics.

16. Estructura d’una ciutat musulmana.

17. Que aportacions va fer la cultura d’al·làndalus a la cultura europea de l’època medieval?

Van ser molt grans. Van aportar: l’escriptura, la numeració, la brúixola, l’astrolabi, el quadrant i la pólvora, a més de molts coneixements matemàtics, astronòmics, geogràfics, químics i mèdics.

18. La Catalunya musulmana estava dividida en dues zones, quines eren? Quina es va alliberar dels musulmans primer?

Catalunya la Vella, que es va alliberar primer dels musulmans al segle VIII, i Catalunya la Nova, que va estar sota el domini musulmà fins al segle XII.

19. Quines eren les principals ciutats musulmanes de Catalunya la Nova?

Eren Lleida i Tortosa

20. Quina relació tenien musulmans i cristians durant el segle XI i XII

Els musulmans ocupaven Catalunya la Nova i els cristians, Catalunya la Vella. La relació era molt tensa perquè sempre hi havia ràtzies. El debilitament dels musulmans va permetre que els cristians cobressin paries i millorés la seva economia i reforçar el seu exercit.

21. Descriu l’economia de la Catalunya musulmana?

Girava al voltant de l’agricultura. A les ciutats va esdevenir l’artesania que era molt variada. Al centre de les ciutats hi havia un gran comerç interior que utilitzava els cursos fluvials, i el comerç exterior que es feia per via marítima.

22. En que es basava el sistema monetari?

Era un sistema monetari sòlid que, al principi, es basava en la plata am la que s’encunyaven els dirhems. A partir del segle X es feien servir monedes d’or (dinars o mancusos) que també circulaven pels territoris cristians.